Escriure curt, somiar llarg https://mad-writer.aixeta.cat/es es Wed, 27 Jul 2022 10:13:25 +0000   Sempre he sentit aquesta necessitat de posar música a qualsevol estat d’ànim. «Quina dèria!», deia la mare quan, d’adolescent, em tancava a  l’habitació per punxar vinils i apujar el volum fins que els cops a la porta deien prou. Tampoc no era res estrany, a casa els avis sempre hi havia qui tocava el piano a la saleta i, al pis de Balmes, el pare posava concerts cada matí de diumenge al tocadiscos del menjador.              Avui és fàcil posar música, trobar la peça que et ve d... Wed, 27 Jul 2022 10:13:25 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/un-poster-del-che https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/un-poster-del-che   El corriol s’esmuny entre la vinya vella i el barranc que cau a la riera, protegit per alzines i oliveres i curull de romaní. Més avall, el sotabosc ha envaït tota la llera i, si hi hagués una bona barrumbada, faria de dic amb el ciment de totes les deixalles que l’aigua fa tossudament visibles. A l’altra banda, el polígon contrasta les naus impersonals i encara sembla afegir més calor i, entremig, la via del carrilet que en alguna època oblidada havia estat amable, marca els límits del tem... Mon, 18 Jul 2022 11:29:13 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/camins https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/camins   Al davant, l’autopista de quatre carrils reverberava, hipnòtica. L’horitzó d'avui eren aquelles imatges que ballen amb flegma, captivades per l'aire calent que puja i desdibuixa siluetes llunyanes. D’esma, el petit Volkswagen s’empassava les línies discontínues com la balena que s’omple el pap d’aigua i plàncton sense deixar de nedar, ara sí, ara no, en un moviment inexorable, intermitent, ara sí, ara no, ratlla blanca, buit, ratlla blanca, buit, fins a la nàusea. Recordava un estiu amb aqu... Sun, 10 Jul 2022 20:02:27 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/horitzons https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/horitzons Coneixes les Cròniques de Macondo?      Es van començar a publicar a la revista Tot Sant Cugat l'octubre de 2017 i, des de llavors, ben poques setmanes han faltat a la cita. A finals de 2019 en vam fer un recull en el llibre que duu el mateix títol i ben aviat en publicarem el segon. Per acabar-ho de tancar, necessito que em facis suport. Com?      Doncs pots fer-ho des d'aquí mateix i des d'ara amb el programa de micro mecenatge de L'Aixeta. Si et fas mecenes de la meva pàgina, amb l'aportac... Thu, 07 Jul 2022 16:45:04 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/croniques-de-macondo https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/croniques-de-macondo Perfils dobles, personalitats desdoblades, com ens mostrem a les xarxes? Fri, 26 Mar 2021 11:44:17 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/perfils https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/perfils Esguards i humitats Poemari   I Aquesta nit deixarem vessar els llençols  i omplirem de desig l'estança.  Ens beurem els sentits,  i ens eixugarem les pors  d'enyorances.   II Som  De botons descordats,  de mitges llunes.  De somriures verticals  i d’espurnes.  Sentiments desbocats,  nits que ens mullen.  Apassionats. Som.   III Era un blau digne de badar-hi. Un blau de cobalt, de metall dolç, de mar.  Jo gairebé sempre vesteixo aquest blau.    IV Quan un cataclisme et remou,  el primer que e... Wed, 16 Dec 2020 23:21:25 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/esguards-i-humitats https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/esguards-i-humitats © de la fotografia Dolf Walter  D’on no n’hi ha  I m’has rondat el cap tot el dia, els llavis humits. T’endevinava el sexe premut només pels jeans, evident, esbullat per les costures que l’afalaguen en cada passa de ball que fas per trobar-les. Has tornat de la platja i feies la cara d’aquella altra, la d’anit. Cada detall, cada gemec, el duus als ulls.              Et toques sense treure-te’ls i en tastes la humitat amb dos dits. Et miro. Sé que et toques per a mi i t’accepto el duel. La mà... Thu, 10 Dec 2020 23:01:04 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/don-no-nhi-ha https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/don-no-nhi-ha © de la foto André Carrara, Positano 2000 Quadern de bitàcola L’escriptor somia petits somnis, inconnexes, d’aquells que es somien en una sola dormida. Tan petits i seguits, que s’anul·len l’un a l’altre i, quan es desperta, no en pot recordar cap. Hi ha un món al cel de les matinades que només es veu un moment, quan el mires i, si no el veus, se t’escapa i no torna. Obre els ulls i recorda els somnis, només tornen aquest sol instant. Abans no baixi la boira, busca els meus ulls al mateix mi... Tue, 01 Dec 2020 19:03:45 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/quadern-de-bitacola https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/quadern-de-bitacola  © Nigel van Wieck Finestres  Em fascinen les escenes que veus a les finestres. Sempre són molt limitades i n’has d’imaginar la resta. Són fotos fixes, però efímeres, de situacions quotidianes, d’intimitats que no saben que es mostren. Cada flaix esdevé l’inici d’una història que es completarà al meu cap, amb punts de gir, trama i desenllaç, potser sumant aquesta i aquella altra i una de més alta que només deixa albirar una silueta suggeridora.   Els vespres, si passejo a hores que tothom ja... Fri, 20 Nov 2020 17:10:12 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/finestres https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/finestres  El crit  Vas cridar i algú et va pintar. Vas cridar i et vaig escriure el crit. Aquell que et vaig veure als ulls abans que no el fessis, sabent que vindria. Un crit que empeny el gemec i el fa créixer, un crit que s’amaga rere un somriure que després esclatarà en rialla d’ocell. Un crit que és de cos i de pell. Sé que vindrà, te’l veig als ulls que espurnegen desig. Però el crit no serà d’amor, de passió. Serà un crit primigeni, atàvic, pairal, profund, que es trencarà quan surti.   Sé que... Wed, 18 Nov 2020 19:06:20 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/el-crit https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/el-crit   El fil vermell   Portem lligats al canell els fils vermells que ens uneixen amb totes les persones que ens anirem trobant a la vida. Uns són més gruixuts, més forts, de color més pujat. Altres són prims com un fil de seda. Tenen diferents llargàries segons el moment, així que s’estiren si ens sentim més allunyats o, al contrari, es fan ben curts quan la relació és més estreta. Són invisibles però elàstics, a vegades ens pesen i s’entortolliguen, fan nusos que costen de desfer. Alguns tot ju... Sun, 18 Oct 2020 15:30:49 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/el-fil-vermell https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/el-fil-vermell El 6 d'octubre de 2017, una data emblemàtica, va aparèixer a la revista TOT Sant Cugat la primera de les Cròniques de Macondo. Tres anys després, les que fan 139 i 140. Gairebé una cada setmana. Tres anys Fa tres anys que us envio aquestes cròniques. Tres dels cent que fa que hi visc. Macondo ha canviat molt en tres anys però, si t’atures a pensar-ho, en cent no ha canviat gaire. Fins i tot Melquíades, que havia mort lluny per l’epidèmia, va tornar, cansat de la solitud de la mort, i amb el... Tue, 06 Oct 2020 16:54:15 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/tres-anys-la-materia-dels-somnis https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/tres-anys-la-materia-dels-somnis  Kind of blue   Tots aquells carrers amb noms de músics s’arrengleraven en un ordre notablement simfònic, com si pugessin octaves. A baix, els de Jimmy Cobb o Paul Chambers. Més amunt, John Coltrane, Wynton Kelly i Bill Evans. Dalt de tot, Cannonball Adderley i, és clar, Miles. Hi passava sovint d’ençà que, després del confinament, passejava cada matí per desfer les cabòries de les nits i començar el dia com qui ataca una escala pentatònica, per oblidar partitures i convertir cada sessió en u... Sat, 12 Sep 2020 17:59:11 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/kind-of-blue https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/kind-of-blue   Peter Pan   Com si fos un personatge de Murakami i no de Barrie vaig decidir agafar el cotxe i conduir sense cap destí previst, sense etapes ni temps de durada. És un bon camí, potser no el més curt ni el més fàcil, però un bon camí per arribar a Neverland. I retrobar tots aquells noms dels quals fa una eternitat que no en sé res, malgrat que algun em faci mal.   —L’eternitat és plena de noms.   —Per això Neverland, Campaneta estimada.   Carreteres que mai no havia trepitjat em van anar por... Fri, 28 Aug 2020 10:40:43 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/peter-pan https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/peter-pan  Miratges   Sobre la carretera reverberava l’aire sufocant, produint onades transparents de calor. El vell Volkswagen feia temps que tenia l’aire condicionat espatllat i per les finestres laterals, ben obertes, entrava tota la calda d’aquella tarda d’agost. De tant en tant treia la mà i la feia ballar per notar la resistència de l’aire abrusador.   —T’agrada conduir?   Va somriure i una gota de suor li va lliscar pel primer tram de la barba fins a salar-li els llavis, àvids de tasts més tòrri... Tue, 11 Aug 2020 20:36:00 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/miratges https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/miratges   Turandot   Quin és el fantasma que cada nit neix de nou i l’endemà mor? No era un enigma fàcil de resoldre perquè hem compartit dies i nits i no puc associar un sentiment únic que ens hagi unit només a les nits, per desaparèixer de dia. Però és cert que, les nits que ens han trobat junts, han estat més d’esperança que no pas de realitats, més de futurs que no de passats, més amables que no passionals. L’esperança potser es desdibuixa els dies que no ens hem vist però, quan arriba la nit, se... Fri, 31 Jul 2020 16:40:58 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/turandot https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/turandot RETRAT/RELAT. Dos relats que són dues aproximacions diferents a la gènesi d'un retrat. I també a la gènesi d'un relat. El retrat  Havia fet apunts a llapis a partir d’algunes fotos que li havia enviat. La Liza, però, m’havia dit que volia retratar-me al carbonet i del natural. Va assegurar que atraparia millor l’expressió, l’esperit, l’ànima. Segurament era així perquè, en els diferents apunts  que m’havia fet arribar, tot i ser molt bons, no m’hi acabava de reconèixer. Tenien una bona vers... Mon, 13 Jul 2020 10:28:16 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/el-retrat-converses-dibuixades https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/el-retrat-converses-dibuixades   Es va despertar amb la sensació d’haver dormit massa. El telèfon no tenia bateria. El despertador parpellejava a les zero hores, com quan se n’anava la llum. Va sospirar, pensant que no tenia clar quin dia era. Va obrir la finestra.  El sol va entrar violentament, fent-li tancar els ulls. Semblava més fort que mai, sense filtres. Enlluernat, es va fixar en la filera de cases del davant: totes amb les persianes abaixades. El niu d’orenetes era buit i no es veien volar per enlloc. Dalt del tu... Mon, 16 Mar 2020 15:36:50 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/confinament https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/confinament A E. S. Carné En record del besavi Emili Badiella i Ribas, mecenes, i el seu fill, el tiet Elies Badiella i Carné, pare i germà, respectivament, de la iaia Anna, i a qui Joan Salvat-Papasseit dedicà els poemes que han fet néixer aquests dos relats. Nadal  Nit de Nadal. En la petita habitació del pis d’un carrer desaparegut, m’arraulia sota la pesada manta, gronxat per les aromes del brou que havia estat fent xup-xup tot el vespre a la cuina econòmica de la planta baixa. La gent de casa fei... Sat, 11 Jan 2020 18:51:12 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/conte-de-nadal-els-tres-reis-de-lorient https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/conte-de-nadal-els-tres-reis-de-lorient   … Cops de mar se t’endinsen  i et tornen traïdor  I et desfàs  sense massa remor  i t’emportes les cendres que em vull quedar jo…  … Vull la sal que s’enganxa  quan surto de tu  i enterrar-me a la sorra  per seguir sentint-te aquí.    De la sal i les cendres que em queden de tu.  La sort dels rius. Illa Carolina.   Il nome suo nessun saprà!  E noi dovremo, ahimè, morir!  Dilegua, o notte! Tramontate, stelle!  All'alba vincerò!   Nessun dorma. Turandot. Andrea Bocelli.      Dos quilos de c... Sat, 23 Nov 2019 19:57:10 +0000 https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/testament-vital https://mad-writer.aixeta.cat/es/posts/testament-vital