Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Mad Writer (Josep Amorós)

Escriure curt, somiar llarg

  • 0
    Mecenes
  • 0
    mensuals
  • 0.0
    total

Perfils

Perfils dobles, personalitats desdoblades, com ens mostrem a les xarxes?
Perfil B

Feia temps que les seguia a la xarxa. Gairebé de bon començament va tenir clar que eren una mateixa persona, perfil A i perfil B, el yin i el yang enfrontats, però complementaris, d’una personalitat amb dues sensibilitats oposades que lluiten per imposar-se. Per això mateix, i per deixar-li ben clar que era justament aquesta esquizofrènia digital el què més l’atreia d’ella, sempre que responia a una citava l’altra i, en totes les piulades on en mencionava una, mai faltava la segona.

     El perfil A, Yang, era aparentment una dona sensible, que parlava d’art i de llibres, que compartia fotos i experiències. Una dona d’expressió dolça que escrivia poemes plens de malenconia, de paisatges ennuvolats i mars inabastables com els sentiments que expressava entre línies. Yin, el perfil B, mostrava el costat fosc. Ardent i passional, sovint explícita, li agradava mostrar-se i transgredir qualsevol convenció. Curiosament, una i altra tenien molts seguidors en comú, com si tothom hagués vist la dualitat que mai no havien confirmat ni tampoc desmentit.

     Va decidir passar de la xarxa a la vida i li va proposar de trobar-se. Li va deixar un missatge privat a tots dos perfils: «T’espero al bar de l’estació, a l’última taula de la terrassa. Sabràs que soc jo. Vine i seu». Ella no va dir res, però arribat el dia, ell hi anà puntualment. De seguida s’hi atansaren dues dones i s’hi assegueren, somrient.


Perfil A
Li agradava pertànyer al grup. Com sovint passa a les xarxes socials, tots s’amagaven darrere un avatar, alguns molt ben trobats, altres explícits, algun més enigmàtic. És clar, hi havia dos nivells de diàleg, d’una banda el grup obert i, de l’altra, les diverses possibilitats de converses personals. En el seu cas, exclusivament amb dones. En el col·lectiu, procurava mostrar-se divertit. En privat, en canvi, emprava tot un arsenal de recursos retòrics basats en suposats desenganys amorosos per a flirtejar amb totes les del grup. El fet d’amagar-se en un personatge li donava ales per tirar-los els trastos descaradament.

     Un dia es van plantejar una trobada en un cafè, però es va posar la condició que tothom aparegués amb la seva personalitat real i ningú no revelés qui era al món virtual. Ell, però, va pensar que havia de saber qui eren les seves tres grans conquestes, tres dones amb les quals havia intimat de manera explícita. A totes tres els hi va proposar el mateix per a reconèixer-se. Tindria tres pomes davant, de colors diferents. A cada una els va dir que n’hi demanessin una, cada una d’un color. Així podria saber qui eren les interlocutores d’aquelles converses tan enceses i no ficar la pota.

     Havia arribat gairebé tothom quan va entrar ella. De seguida va veure les pomes i el mirà de fit a fit. S’hi acostà, decidida, reptadora i, sense dir res, va agafar totes tres pomes.


Perfil 0
En “B” havia deixat de seguir-la a la xarxa. Deia que li calia un temps de reflexió, però és clar, era exactament el contrari. De sobte és com si l’hagués avorrit, com si el guió tants cops repetit ja no tingués gens de gràcia: el coneixes en virtual, després venen els missatges directes que, més aviat que tard, pugen de to, i acabes quedant. Potser el primer cop només un cafè, però en la segona cita tot es precipita. I ara, quan ella ja no li feia cas, comença el conte de la pena. Tant, que “A” ho va notar, va agafar un atac de gelosia i també va deixar de seguir-la.

     Va pensar que ja li passaria i, per distreure’s del mal rotllo, es va fixar en un nou perfil, en “0”, i es va decidir a seguir-lo. De seguida li va començar a enviar missatges personals d’aquells que ja veus que et tiren l’ham. Però aquest tenia gràcia, no emprava tàctiques de masclista fastigós ni tampoc de gatet desvalgut. Feia broma, la feia riure i sovint la sorprenia amb sortides ocurrents. Li recordava els inicis amb “A”, quan encara no semblava que acabaria sent, també, el típic gelós possessiu. Això no obstant, hi havia alguna cosa que rascava, que la feia estar alerta i, quan en “0” li va proposar de quedar, se li va encendre un avís de perill i va preferir dir que no. Com era d’esperar, “0” es va enfadar i ella va decidir deixar de seguir-lo.

     Efectivament, l’endemà en “A” ja tornava a ser-hi.

© del text Josep Amorós Masachs, febrer/març de 2021
© de la il·lustració Bet @ares_lisbeth