Alert: Your browser does not support full functionality of our app and you may experience certain errors. We recommend that you use Chrome, Firefox or Internet Explorer Edge instead.

Mad Writer (Josep Amorós)

Escriure curt, somiar llarg

  • 0
    Subscribers
  • 0
    monthly
  • 0.0
    total

CADA NIT, A LES DOTZE EN PUNT

CADA NIT, A LES DOTZE EN PUNT
 Cada nit, a les dotze en punt, la Lisbet surt a la terrassa que dona al pati. Després de sopar, la fresca convida a fer un mos. El veí de dalt, que passa tot el dia fent escales al piano, es concedeix, cada nit, a les dotze en punt, el plaer d’una peça. Avui toca la variació divuit sobre un tema de Paganini, i la bellesa de les notes de Rachmaninov gronxen suaument l’alè humit de la penombra. Com cada nit, a les dotze en punt, la Lisbet obre la moleskine de tapes negres i guixa quatre ratlles, de memòria, d’algun fet o algun desig que li ha portat el dia i que, si no el sublimés a llapis, no l’acabaria de fixar a l’ànima.
 Cada nit, a les dotze en punt, veu fugaçment la veïna de la casa del davant que apaga el llum de l’escriptori i deixa l’estança a les fosques. Ha estat estudiant amb pau i determinació. Malgrat que troba un instant els ulls de la Lisbet que la miren, no sap que, com cada nit, a les dotze en punt, li desitja sort en el que sigui que estudia.
 Pensa que li hauria de dir, que sabés aquest desig de sort i encerts en el camí que ha triat, que serà dur. Però no sap com fer-ho. Senyals amb els llums?. Una innocent pedreta a la finestra? Com cada nit, a les dotze en punt, la Lisbet torna a entrar i s’enfronta a la imatge del mirall i, malgrat que troba un instant els ulls que la miren, apaga el llum i es demana què se n’ha fet de la sort aquesta nit, a les dotze en punt.

©de la il·lustració: Bet, agost de 2019
©del text: Josep Amorós, agost de 2019 
We are in Beta mode. It's possible you might find an error. Please tell us about it at info@aixeta.cat