Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Mad Writer (Josep Amorós)

Escriure curt, somiar llarg

  • 0
    Mecenes
  • 0
    mensuals
  • 0.0
    total

Cròniques de Macondo

Coneixes les Cròniques de Macondo?
     Es van començar a publicar a la revista Tot Sant Cugat l'octubre de 2017 i, des de llavors, ben poques setmanes han faltat a la cita. A finals de 2019 en vam fer un recull en el llibre que duu el mateix títol i ben aviat en publicarem el segon. Per acabar-ho de tancar, necessito que em facis suport. Com?
     Doncs pots fer-ho des d'aquí mateix i des d'ara amb el programa de micro mecenatge de L'Aixeta. Si et fas mecenes de la meva pàgina, amb l'aportació de Lector zero, tindràs una sèrie d'avantatges exclusius i beneficis:
  • Invitacions a les presentacions del nou llibre i a pre-venda abans de ser distribuït.
  • Obsequi d'un exemplar de Cròniques de Macondo (mentre en quedin en estoc).
  • Accés a cada nou relat abans de la seva publicació: uns dies abans podràs llegir-lo a L'Aixeta, exclusivament per als mecenes de la meva pàgina.
Ja ho saps. Aquesta setmana, excepcionalment, comparteixo en obert la nova Crònica. Les properes les podràs llegir per endavant fent-te mecenes. Gràcies!

 
Sargantanes 
Una sargantana minúscula, petita com un saltamartí, deu haver relliscat de la paret o potser de la morera i m'ha aterrat al braç. Encara més sorpresa que jo mateix, després de mirar-nos un instant ha arrencat a córrer. Estic segur que ha somrigut. Les tardes d’estiu que més recordo són plenes de sargantanes que somriuen i aquelles hores espesses fins que no arribava la primera marinada. El temps es feia etern i aclaparat com la simfonia, inacabada i inacabable, de les cigales. Com un grill que mira d’imposar l’ària de dues notes al cant monodia, el pare aixecava un dit quan sentia el primer perfum de l’oreig: 
     —Calleu, calleu, que passa aire! 
     Ens miràvem, esparverats de pensar que un moviment fora de lloc, un mot maldestre, aturés la màgia que aixecava el serrell de ma germana i estremia les granotes que aquell mateix matí encara feien de capgrossos a la bassa. Els espiadimonis ja no hi eren i les abelles dormien, gronxades pel rauc sorneguer del gripau. De tant en tant queia pinassa del vell cedre, pesant, com una agulla que em punxava el braç i assenyalava el camí a la sargantana. 
     Un glop d’aire, el somriure entelat, les hores llargues. Els gats feien migdiada i espantaven mosques amb la cua i sempre hi havia una gerra de llimonada sobre la taula. Gats i abelles, granotes, estiracabells i capgrossos, basses i pinasses, grills i cigales. Bufa una alenada d’aire. Estiu. Sargantanes. 

Mad Writer (Josep Amorós)
07 Juliol 2022

Comentaris (0)

Deixa un comentari

Per afegir un comentari, inicia la teva sessió o registra't.